Contra-pronòstic (el planning semblava ser pujar a Dosrius a esmorzar) ha sortit una jornada rodoneta rodoneta plena de corriols amunt i avall, a banda i banda de la Riera d'Argentona.
La pluja ens ha sorprès al sortir de can Batlle i ha anat mig plovent fins la darrera mitja hora o tres quarts que ja plovia fortet.
BIKERS
Super-Quico, Jesús, Juan Miquel, Manel, David (d'Start Bike i l'únic al que coneixia), Héctor i jo, RMR.
A DosRius el Manel i el Jesús es tiran avall, però s'afegeix el Josep que ens acompanya fins Argentona.
DADES
- Distància: 34.7 Km
- Alçada acumulada: 863 m.
- Temps: No computat, però unes 5 hores (parada i fonda a can Batlle -DosRius- inclosa)
TRACK I RECORREGUT
Em resulta complicat explicar la corriolada d'aquesta falda de la riera d'Argentona perquè tot i que he passat mil vegades, avui ha estat tot un embastar trossos coneguts amb trossos nous: constantment.
- En tot cas, en aquesta falda de la riera, hem passat pel corriol de l'Ingenier, crec recordar, i per un bon trós de la Duatló del SBR (que estava molt ben marcada). Arribem al Parc Forestal de Mataró...
- Arribem al cim de la Gola i descens cap a DosRius (can Batlle).
- A can Batlle, paradeta.
- Pugem com si anessim a fer el Dragon Khan al revés però en el darrer trencant abans de ficar-s'hi agafem la pìsta -corriol de l'esquerra fins a la Breinco, on arribem després de fer un o dos Km per carretera.
- De la Breinco a Sant Carles i rodegem l'urbanització coincidint, a estones, amb fragments de la ziga-zaga, i amb fragments de la prehistòrica 2012.
- Arribem de nou a l'urbanització com si haguessim pujat per la pista del jabalí i allà mateix a tocar les cases, una magnífica corriolada que ens deixa a l'Espinal.
- Des de l'Espinal, 200m. de pista i de nou corriolada fins Parpers.
- Travessem la carreretera i corriologem com si haguèssim d'anar a Sant Bartomeu, però ens quedem a la pista de la cantera.
- Baixem a la dreta, just a l'entrada del que era el camí del Citröen. El primer tram de descens, espectacular, li diuen el camí del Galcerán, que té continuitat amb el camí de la Mercè (nom que li van posar el Quico i el Llorenç -qui si no-) perquè el van descobrir i acabar d'obrir el dia de la Mercè.
- I rai, del camí de la Mercè al de Ruidemeia i cap a casa que és tard i vol ploure, bé... plou.
EL MILLOR DE LA SORTIDA
- El recorregut: una caixa de sorpreses amb un munt de fragments i enllaços nous en un terreny que, en teoria, coneixia bé. Aquesta nostra muntanya no ens l'acabarem mai.
- Conèixer el Super-Quico: 68 anyets i endavant tota l'estona: Jo de gran vull ser com el Quico !!
EL PITJOR DE LA SORTIDA
L'estat de la meva bici no acaba de ser el que hauria de ser. Aquesta vegada perquè necessita una posta a punt general i revisar, de nou, el fre de darrera (perquè freni la maneta pràcticament ha de tocar el puny del manillar).
PLANNING
Estaria bé anar fent sortides d'aquesta mena o similars. A veure el que dóna de si el poder de convocatòria de Start Bikes :) Però de moment... no planning.
FOTOS DE LA SORTIDA
Al Parc Forestal m'he topat amb una font però he badat i no la vaig geolocalitzar. La propera vegada que hi passi per allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada